L a --- M i o p i a

Informació actualitzada
-



Signes i símptomes
La miopia sovint es diagnostica entre els primers anys d'escolarització i l'adolescència. Un infant que comença a desenvolupar la miopia pot presentar algun dels següents signes:

●
Aclucar els ulls.
●
Apropar-se a la televisió i/o a la pissarra.
●
Deixar de ser conscient d'objectes distants.
●
Parpellejar excessivament.
●
Fregar-se els seus ulls amb freqüència.

"Un infant que comença a desenvolupar la miopia pot tenir tendència a apropar-se a la televisió"

Quan el miop comença a ser conscient del seu problema sol argumentar com a símptomes:
●
Veure borrós a última hora del dia mentre que l'endemà al matí no té problema.
●
Quan llegeixen durant molta estona i aixequen la vista els hi costa enfocar els objectes de lluny o fins i tot en distàncies intermèdies.
●
No arribar a veure nítidament el que altres persones del seu entorn si veuen.
●
Els hi costa veure elements que abans veien de lluny sense problemes.
●
No reconeixen a les persones quan estan retirades.
●
Mal de cap.
●
Fatiga en conduir o en practicar esports.

"Quan llegeixen durant molta estona i aixequen la vista els hi costa enfocar els objectes de lluny"

Possibles causes de la miopia

Els científics no estan completament segurs del perquè els globus ocular de vegades creix excessivament. El 2013, un equip internacional de científics del Consortium for Refractive Error and Myopia (CREAM), va poder descriure 24 nous factors de risc genètic per a la miopia. Alguns d'aquests gens condicionen la funció de les neurones, el metabolisme i el desenvolupament de l'ull. Cada un, per separat, té poca influència en el risc de la miopització però, els investigadors van trobar que les persones que porten un major nombre d'aquests gens catalogats són més propenses a la miopia. En concret, tenen deus vegades més de possibilitats de desenvolupar-la.


"La miopia té sovint un component genètic important i, per tant, hi ha un risc més alt de patir-la si els pares són miops"


Però únicament la genètica no pot explicar aquest augment tan important que s'ha experimentat en els últims anys. Una possible causa podria ser el canvi d'hàbits dels menors en utilitzar els dispositius electrònics, sobretot els smartphones. Els seus ulls estan exposats a demandes més importants en l'acomodació (distància de visualització més curta) i unes condicions lumíniques diferents de les que es gaudeixen en una lectura convencional en paper imprès.


"Una possible causa podria ser el canvi d'hàbits dels menors"

D'altra banda un altre conegut estudi recent proporciona evidència de què dedicar més temps a estudiar és un possible factor de risc causal per a la miopia.

També un altre treball experimental publicat per la Bradford School of Life Sciences cita en les seves conclusions que la miopia s'associa a dedicar més hores a l'estudi i/o a tasques a distàncies curtes i al fet de tenir antecedents familiars. Aquests dos han estat identificats com a factors de risc per al desenvolupament i progressió de la miopia.
No obstant això altres estudis més recents han conclòs que aquests no són factors del tot determinants.


"Dedicar més hores a l'estudi, fer més tasques en visió de prop o la informació genètica no són factors determinants"

A principis de segle, investigadors finançats pel "National Eye Institute" van iniciar un interessant estudi a llarg termini monitoritzant l'evolució dels ulls de més de 1.200 infants d'entre sis i 14 anys, que correspon a la franja d'edat durant el qual es desenvolupa la miopia amb major probabilitat.
Van descobrir que els infants que passaven més temps a l'aire lliure tenien menys possibilitats de ser miops. Les conclusions de l'estudi no van concretar el perquè el temps a l'aire lliure ajuda a prevenir l'aparició de la miopia. Hi ha diverses teories que ho podrien explicar, però curiosament, una vegada que la miopia ha començat a desenvolupar-se, el temps a l'aire lliure no sembla alentir la seva progressió.

"El temps a l'aire lliure ajuda a prevenir l'aparició de la miopia"